Agrupació > Acció sindical > Salut Laboral
La
malaltia de Lyme
Què es?
És una malaltia bacteriana de múltiples fases, que
afecta a múltiples sistemes causats per l’espiroqueta Borrelia burgdorferi, una
bactèria transmesa principalment per la picada de paparra.
La malaltia de Lyme és una malaltia que pot
comportar problemes de pell, d’articulacions, del cor i del sistema nerviós.
Quin tipus de paparres la transmeten ?
Ø
Ixodes scapularis (la paparra del bestiar).
Ø
Ixodes dammini.
Ø
Amblyomme americanum (la paparra Estrella
Solitària).
Ø
Ixodes pacificus.
Les paparres
prefereixen viure a les zones arbrades i en els boscos de baix creixement.
La malaltia de Lyme és un problema de tot l’any,
encara que l’estació de la paparra avarca de l’abril a començaments de l’estiu.
Quins són
els símptomes de la malaltia de Lyme?
La
llista de símptomes possibles és llarga, i els símptomes poden afectar a totes
les parts del cos. A continuació, s’enumeren els símptomes més comuns de la
malaltia de Lyme. Encara que, cada individu pot experimentat els símptomes
d’una forma diferent:
El
símptoma principal és una erupció vermella a la pell que:
Ø Pot aparèixer varis dies després de la
infecció, o no aparèixer en absolut.
Ø Por durar unes quantes hores o fins i tot
diverses setmanes.
Ø Pot
ser petita o molt gran, fins a 30 cm d’ample.
Ø Pot
mimetitzar problemes a la pell com la
urticària, l’èczema, les cremades del sol, l’heura
venosa, les picades de puces...
Ø Pot
picar o sentir-se calent , o pot no sentir-se en absolut.
Ø Pot
desaparèixer i tornar setmanes més tard.
Diversos dies o
setmanes després de la picada de paparra infectada, un pacient normalment
experimenta símptomes semblants a la grip, com:
Ø
Mal de cap.
Ø
Molèsties i dolors en els músculs i articulacions.
Ø
Febre de pocs graus i tremolors.
Ø
Fatiga
Ø
Dolor de gola
Després de
diversos mesos, podrien desenvolupar-se símptomes semblants als de l’artritis
incloent la inflamació i el dolor de les articulacions.
Altres símptomes
que es poden donar són:
Ø
Símptomes neurològics
Ø
Problemes de cor
Ø
Desordres a la pell
Ø
Problemes en els ulls
Ø
Hepatitis
Ø
Fatiga severa
Ø
Debilitat en les extremitats
Algunes persones podrien
desenvolupar el síndrome de la malaltia de post-Lyme, caracteritzada per un
dolor persistent en els nervis perifèrics i musculoesquelètics, fatiga i
trastorns de la memòria.
Diagnòstic i
Tractament de la malaltia de Lyme:
Les
persones que tenen una erupció cutània en expansió, que apareix després d’una
possible picada de paparra, amb un centre de color més pàl·lid, és molt
possible que tinguin la malaltia de Lyme.
Sense
una erupció cutània el diagnòstic de la malaltia es basa en els signes i els símptomes de pacient més els seus
antecedents d’exposició. En la majoria de casos els resultats d’un anàlisi de
sang són útils per a confirmar el diagnòstic.
La malaltia de Lyme es tractada normalment
amb antibiòtics.
Com es pot prevenir la malaltia de Lyme?
A
l’any 1998 l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units va
aprovar una nova vacuna per als humans preventiva de les picades de paparra.
Aquesta es diu LYMErix, la vacuna estimula el sistema immunològic a produir
anticossos contra la bactèria que causa la malaltia de Lyme. Encara que, a
diferència d’altres anticossos que lluiten contra la bactèria en el cos, els
anticossos de la malaltia de Lyme entraran a la paparra quan piqui a una
persona, matant la bactèria dins de la paparra. Ja que la vacuna no és 100 per cent efectiva,
l’Administració dels EUA recomana seguir utilitzat d’altres mesures
preventives, com:
·
Utilitzar roba apropiada:
Ø Roba de
colors clars.
Ø Camises de màniga
llarga.
Ø Mitjons i sabates
tancades.
Ø Pantalons llargs
amb la cama del pantaló posada dintre dels mitjons o el calçat.
·
Comprovar amb
freqüència la presència de paparres:
Totes les parts del cos
que és dobleguin: darrere dels genolls, entre els dits de la mà i dels peus, a
les aixelles.
Altres zones on es
normal trobar paparres és: al melic, dins o darrera de les orelles, al coll i a
la part del naixement del cabell
Les zones del punts de
pressió, incloent les següents:
On la goma elàstica de la roba toca amb la pell.
On la cintura del pantaló toca amb la pell.
·
Altres mesures:
Ø
Dutxar-se després d’haver acabat totes les
activitats a l’aire lliure.
Ø
Quant ens trobem una paparra, l’hem de treure amb molta cura i no prémer
el cos. Recordar que qualsevol mètode de eliminació podria provocar la
transmissió bacteriana.
Ø
Utilitzar repel·lents:
Els productes que
contenen DEET són repel·lents de les paparres, però no maten la paparra i no
són 100 per cent eficaços en prevenir que la paparra ens puguin picar.
Els productes que
contenen permetín són
utilitzats per matar paparres, encara que no s’han de pulveritzar sobre
la pell sinó a sobre de la roba.
Malaltia produïda
per Rickettsia conorii, transmesa per
paparres que es caracteritza per febre moderada, cefalea, miàlgies intenses i una
petita úlcera (taca negra) en el punt de la picada. Entre el tercer i el cinquè
dia, apareix l'exantema maculopapular, que generalment afecta les palmes de les
mans i les plantes dels peus.
Un dels següents:
Ø
Aïllament de l'agent causal en cultiu cel·lular.
Ø
Demostració de l'agent causal en teixits cutanis
per immunofluorescència directa.
Ø
Detecció d'IgM per immunofluorescència indirecta.
Ø
Seroconversió per immunofluorescència indirecta o
fixació de complement.
Ø
Detecció de títols alts: ³ 1/80 per
immunofluorescència indirecta (diagnòstic de presumpció).
Malaltia
clínicament compatible, confirmada per laboratori.
Malaltia
clínicament compatible.
Què és la ehrliquiosis?
La ehrliquiosis
és una infecció que es pot produir per la mossegada de paparra. Les paparres
que transmeten l’ ehrlichiosis, paparra del bestiar paparra de gos i la paparra Lone Star (Estrella Solitària)
¿Quins són los símptomes de la ehrliquiosis?
Els símptomes de
la ehrliquiosis
S’assemblen molt als símptomes d’una forta grip, com:
Febre, Tremolors, Malestar, Mal de cap, Dolor en articulacions i músculs.
Nausees i vòmits, Tos, Mal de panxa.
Un furóncol també es estrany amb l’ehrlichiosis. Els
símptomes freqüents comencen de 7 a 11 dies després que s’hagi produït una
picada de paparra, però poden retardar-se fins a 1 mes.
La majoria dels
casos de ehrlichiosis són molt lleus. Encara que, l’ehrlichiosis arribar a ser
seriosa si la infecció no es detecta en les primeres etapes.
La forma de
prevenció i tractament és la mateixa
que la que hem exposat anteriorment.
|
Què s'ha de fer amb una paparra fermament adherida a la
pell Què no hem de fer: Ø
Tocar la paparra directament amb la mà
nua. Ø
Intentar arrancar-la girant el cap, en
fer-ho s'alliberen fluids corporals que són altament infecciosos. Ø
És desaconsellable l'aplicació d'un clau calent
o la cobertura amb oli o petroli, aquestes mesures que maten o ofeguen la
paparra provoquen que es mogui o ensalivi fluids altament infectants que van
directament al cos del que la porta, i amb això augmenten les possibilitats
d'inocular agents infecciosos. Ø
Per aquest mateix motiu no aixafeu la paparra
sobre la pell. L'extracció: Ø
Convé fer-la amb una pinça de punta
dentada, corba i arrodonida, que s'ha de tancar el més a prop possible de la
pell i estirar verticalment sense fer-la girar. Un cop extret l'insecte, s'ha
d'eliminar immediatament amb foc o en tot cas conservar-lo en alcohol. Ø
Si encara quedés una part del cap, és
convenient extirpar-lo amb l'ajuda d'un bisturí. Ø
Sobre la ferida s'hi ha d'aplicar una solució
antisèptica i vigilar que el pacient no tingui possibles símptomes generals
que ens alertin d'una infecció. Sobre donar un antibiòtic com a prevenció no
hi ha acords entre els experts, tot i que sí que ho recomanen en dones
embarassades que viuen en zones endèmiques de malalties transmeses per
paparres. |
A partir
d'aquestes ratlles volem informar-vos d'un greu cas ocorregut respecte a la
Salut Laboral. Concretament arran d'una picada de paparra a un company AF de la
Val d'Aran.
Primerament val a dir que
les paparres son un subgrup dels aràcnids, anomenats àcars, de fet son els
àcars mes grans, son ovípares, capaces de colonitzar hàbitats totalment diversos,
i esdevenen paràsits. A la seva boca hi tenen una cutícula molt distensible,
cosa que els permet ingerir grans quantitats de sang, i resistir llargues
temporades sense alimentar-se. Quan perforen la pell de l’hoste, segreguen un
ciment que assegura la seva fixació, un anticoagulant que assegura la fluïdesa
de la sang. I moltes vegades neurotoxines que exerceixen un paper d'anestèsic
local.
FETS
'Els fets varen succeir durant l’exercici
de les seves tasques professionals a l’entorn del mes d'agost de 1999. El
company ja havia estat objecte, altres vegades de picades de paparres degut a
que a la seva comarca, n'hi ha molta quantitat bàsicament per la presencia
d'abundant bestiar a l'aire Iliure. En aquest cas, es tractava d'una paparra
comuna (ixodes ricinus) infectada procedent del bestiar, aquesta es va
instal·lar a una fageda, i a partir d'aquesta va passar-li a través de
l'obertura dels pantalons i es va quedar a la cama del company. El company va
intentar treure-se-la però el seu cap s'hi va quedar instal·lat al cos,
donant-li lloc a unes greus conseqüències.
Val a dir que no tothom
que es afectat per una paparra desenvolupa els mateixos símptomes, ni de manera
immediata, i com hem dit abans, no era la primera vegada que al company li
picava una paparra. Els primers 12 dies esdevenen fonamentals per la
realització de qualsevol visita mèdica per prevenir tot tipus de conseqüències.
Li fou transmesa
l’anomenada malaltia de Lyme, que es provocada per la borrelia burgdorferi
donant lloc a lesions cutànies, febres, anomalies al sistema nerviós i a
artritis i paràlisis. De fet, els símptomes poden aparèixer en un marge bastant
ampli de temps, i solen tenir l’ordre relatat anteriorment. AI nostre company
no li van aparèixer els primers símptomes i ja d'entrada va sentir forts dolors
a l’esquena al novembre-desembre, això va fer que realitzés una visita mèdica
en la qual li varen diagnosticar la
malaltia. Ha tingut una paràlisi pràcticament total a les extremitats inferiors
i després va poder caminar una mica només amb l’ajuda d'un caminador.
Sapigueu que no hi ha
vacunes contra aquests fets o malalties, que l’únic que es va poder fer és un tractament de penicil·lina durant
21 dies, i una posterior recuperació que està complint, la qual pot durar perfectament
6,8,10 mesos o un any. Des d'aquí li desitgem que es recuperi el mes aviat
possible.
Davant de que us pugui
passar alguna cosa similar a qualsevol
de nosaltres, el que cal fer d'immediat es reaccionar sense cap mena d'alarmisme,
ni de bon tros les conseqüències tenen que ésser les mateixes que les del
nostre company, ja que no té per que estar infectada. A continuació, cal que us apunteu el lloc
(part del cos) i la data en
que va tenir lloc la picada i realitzar el mes aviat possible una visita mèdica. Es molt important realitzar-la
abans de 12 dies, ja que sol ésser el temps del seu cicle vital per la posta d'ous, i a partir d'aquí el metge
ja us aconsellarà o us la traurà. De manera mes casolana també es pot treure
posant-li al seu damunt una o varies gotes d'oli, davant d’això es despendrà
amb molta cura del nostre cos. En tots els casos sempre heu de realitzar una
visita mèdica i mai heu d'intentar arrancar-vos-la.
Buscant bibliografia he
pogut constatar la gravetat de les picadures de paparra, així al diari hi
posava que a l'estiu passat, cinc persones varen morir per aquesta causa a
Itàlia, concretament degut al bacteri "rickestsia" transmès per
elles; i que també poden transmetre la Febre de Malta o brucel·losi
melitocóccica.
Podem veure doncs, que es
un nou tema a afegir a la nostra problemàtica de Salut Laboral, al qual tots
estem exposats. Ara per ara les
reunions del CSS estan mot parades, de fet s'avança molt poc, sapigueu però que
en la propera reunió aquest tema es
posarà al damunt de la taula, així com plantejar la presa de mesures per a la
prevenció d’accidents laborals com aquest.