Agrupació > Acció sindical > Salut Laboral
AL.LÈRGIA A LES PICADES D’HIMENOPTERS
En aquest escrit us volem explicar un fet que va succeir-li a un company nostre del CAR, al qual se li ha
diagnosticat una al·lèrgia al verí dels himenòpters . Us fem unes explicacions generals sobre la
malaltia i altres respecte al cas concret del nostre company.
Les reaccions a les picadures dels insectes himenòpters (bàsicament vespes i abelles) son variades, i
normalment presenten unes afectacions que es poden considerar normals. Sense entrar en els casos de les
picades múltiples o a reaccions de tipus tòxic, hi ha però una sèrie de persones que presenten unes
al·lèrgies al verí dels mateixos fruit de la respectiva picada. En aquest casos es presenten reaccions
locals gegants que superen els 10 cm de diàmetre o reaccions generals amb símptomes de calor generalitzada
al cap, mans i genitals, que pot donar lloc a símptomes com urticària, picors generalitzades, dificultats
respiratòries, edemes, espasmes bronquials, shocks, parades cardiorespiratòries, etc. que en alguns
casos poden donar lloc a la mort.
Normalment les primeres reaccions ocurreixen de manera molt ràpida i és rar el cas de que tardin més
d’una hora en produir-se. La prevalença de la sensibilització al verí d’himenòpters en la població
general varia entre un 15 i un 25 % però aquest percentatge és més elevat entre aquelles persones que
treballen a l’aire lliure com pagesos, apicultors, camioners, pescadors, etc. Només però entre el 5 i
el 15 % de la població sensible pateix reaccions que afecten al sistema cardíac, muscular o respiratori.
La freqüència de les morts causades per aquest motiu és molt baixa (entre 0.09 i 0.045 per milió
d’habitants i per any i a l’Estat Espanyol són d’entre 3 i 20 casos a l’any segons els diferents
mètodes d’estudi. De les morts, un 75 % son degudes a una aturada cardiorespiratòria i un 25 % per a
sfixia a partir de la laringe i el seu risc s’incrementa amb l’edat. Com a curiositat sapigueu que en
els jeroglífics de la paret de la tomba del faraó Menes, ja descrivien la seva mort per una picada
d’abella.
A Catalunya hi ha censades més de 250 persones que han d’ésser tractades mitjançant vacunes d’aquesta
al·lèrgia. La prevalença de les persones que tenen al.lergia ha estat a partir de conduir (8%),
brescant (8.8 %), participant en activitats de lleure (53.4%) i treballant (29.6%).
Sapigueu que la necessitat de vehicular demandes que ajudin a millorar l’enfocament sanitari d’aquesta
al·lèrgia, així com la voluntat de donar informació i suport anímic als afectats, han fet que un grup de
persones que han patit reaccions agudes per la picada d’un himenòpter hagin constituït un col·lectiu d’
afectats- Associació d’Al·lèrgics a les Picades d’Himenòpters ( Adaphi ), que és la primera d’aquestes
característiques que hi ha a l’Estat Espanyol i el seu nucli dur és a les comarques de Lleida.
El més greu de la malaltia és que aquesta no es detecta fins que una persona no es atacada per
l’himenòpter en qüestió (bàsicament l’abella i els dos tipus de vespes més comuns al nostre país) i
que donen lloc a al·lèrgies diferents i que davant d’una reacció al·lèrgica s’ha de determinar a partir
de la picada de quin himenòpter s’ha produït ja que una persona pot ésser al·lèrgica a la picada d’un
himenòpter i no ser-ho a la d’un altre. Persones que presenten reaccions a un tipus de picada sovint
havien tolerat anteriorment altres picades d’altres himenòpters sense cap dificultat.
Bàsicament l’al·lèrgia consisteix en que el nostre sistema inmunològic reacciona defensant-se contra
una “ substància aliena”, en aquest cas el verí de l’himenòpter, però en algunes persones aquesta reacció
és excessiva i dona lloc als diferents i graduals tipus de reaccions que ja hem esmentat. Amb una
primera picada es creen uns anticossos sensibilitzats, però sense cap mena de símptomes d’al·lèrgia.
En el cas d’una segona picada és quan pot apareixer la reacció al.lèrgica, moment en el que és convenient
dirigir-se immediatament (ja que com més aviat es tracti la reacció serà menys greu) cap al metge més
proper per tal que ens apliqui el tractament més adequat. Els fàrmacs que s'aplicaran seran segons els
casos: adrenalina, antihistamínics o corticoides.La probabilitat d’una reacció greu davant de picades
succesives no té cap relació amb el temps transcorregut des de la primera reacció inicial.
L’al.lergóleg haurà de confirmar si existeix una sensibilitat al·lèrgica al verí d'himenòpters i
practicarà unes proves cutànies ais tres tipus de verí ( al d' abella i al de cadascuns de gènere de
les vespes) per tal d'identificar la sensibilització al.lérgica en cada cas a fi i efecte d'aplicar el
tractament específic que s'escaigui.
La majoria dels pacients amb reaccions sistémiques lleus poden ésser tractats amb una medicació
d’urgència sense la necessitat de realitzar inmunoterapia. Aquesta darrera consisteix en l’administració
subcutània de dosis progressives del verí de l’insecte en qüestió per tal que s'acostumi poc a poc als
seus components i aquest no produeixi els símptomes al·lèrgics o que aquests siguin molt mes lleus.
Aquest tractament consisteix en aplicar-se les dosis un dia a la setmana durant tres setmanes fins
arribar a la quantitat equivalent a dues picades d'abella i vàries de vespa i a partir d'aquí administrar-
se de nou una injecció cada 4/6 setmanes durant un període d'entre 3 i 5 anys. Com podeu veure es un
tractament molt llarg però com a contrapartida podem dir que la seva eficàcia es molt alta: superior al
98% en el cas de les abelles i del 95 % en el de les vespes.
En el cas del nostre company tots els seus casos es refereixen a picades d’abelles. Abans de treballar
al CAR ja havia estat objecte de picades per part de les mateixes però no havia tingut mai cap problema.
Va ésser però treballant en una inspecció apícola que va ésser picat per unes 4/5 abelles a la cara i
al coll, i va poder observar quan al cap d’1/4 d’hora aproximadament se li va posar el pit roig, tenia
dificultats en respirar, una gran pressió a la zona del pit i el cap enterbolit. Malgrat aquests
símptomes no va anar al metge i va continuar treballant, va passar molt mala nit amb un gran malestar
que durar unes 5/6 hores encara que poc a poc va anar desapareixent. Fou al cap de bastant temps que
de nou exercint les seves funcions professionals que li va tornar a passar el mateix com a reacció a
una única picada d’abella. Per sort l’acompanyava un apicultor i la subministrar un antihistamínic i
aproximadament se li va passar tot al cap d’uns 10 minuts.
De manera immediata va posar en coneixement del seu metge de capçalera aquests fets i des del mateix
el van adreçar a l’Unitat d’Al·lèrgia de l’Hospital de Santa Maria on va ésser atès per un al.lergòleg, q
ue considerant que es tractava d’una persona amb un treball considerat de risc li va subministrar els
fàrmacs adients i una injecció d’adrenalina, així com de comunicar-li de la necessitat de sotmetre’s a
la inmunoteràpia. Va posar en coneixement de la seva respectiva Mútua tot el seu cas i aquesta cap a la
nostra Direcció General. Actualment en l’exercici de les seves tasques professionals porta sempre al d
amunt antihistamínics i una dosi adrenalina preparada per ésser injectada.
Prevenció
El ple d’incidència de les picades d'abella es produeix en els primers dies de l’estiu, aproximadament
un parell de mesos abans del produït per les causades per la vespa. Com en totes les malalties la seva
prevenció es molt important. Alguns consells bàsics per la mateixa son els següents:
-Evitar apropar-se ais cúmuls de deixalles al carrer així com a flors i fruites emmagatzemades a l’aire
Lliure.
-Evitar caminar descalç.
-Sacsejar la roba de térra abans de posar-nos-la.
-No dur roba de colors brillants ni estampats cridaners.
-No utilitzar cosmètics ni perfums d'olor intensa quan se surt al camp.
-Si es té la malaltia informar-ne a les persones que ens rodegen , familiars, etc.
I en el nostre cas, essencialment, treballar amb roba i material adequats a l'apropar-se a les arnes i/o
als ruscos d'abelles en l’exercici de la nostra tasca professional.
Tal com hem indicat en les ratlles anteriors la inmunoterapia només es aconsellable en els casos més greus
, i intentar preveure si algú te" interiorment" la malaltia amb la realització de proves esdevé molt poc
fiable. Per una altra banda l’ús d'adrenalina només es aconsellable en les reaccions mes greus, i
bàsicament es utilitzada per aquelles persones que no estan seguint el procés d'inmunoterápia. Si que
seria indicat en el nostre cas el disposar dins la farmaciola d'algun tipus d'antihistamínic o de
corticoide que poden administrar-se perfectament per via oral quan qualsevol company o companya reaccioni
de manera al·lèrgica a la picada d'un himenópter.
Quim Vendrell i Xavier Sans
Fonts:
-Alergia al veneno de insectos himenópteros. Lluís Marqués. Unitat d’Al.lèrgia de l’Hospital de Santa
Maria. Lleida
-Al.lergia a les picades d’insectes: M. Guilarte, C. Nogueiras i A. Cadahía. Secció d’Al.lergologia de
l’Hospital General de la Vall d’Hebron. Barcelona.
pàgina creada al març de 2003